Hogares en verde

Llars en verd

Investigadors i dissenyadors valencians desenvolupen mobles ecològics i fàcilment degradables que han donat el bot a la televisió

Està fet amb làmines de cartó ondulat. Té un disseny original que dóna sentit al seu nom, Bold, per això té forma de lletra 'b' minúscula. Les seues mesures són 100x63x72 centímetres i pesa uns 32 quilos. El més cridaner d'este banc dissenyat per l'equip valencià de Sanserif Creatius és que es tracta d'un moble totalment biodegradable, dins de la línia empresa pels dissenyadors Ana Yago i José Antonio Giménez d'adaptar els sistemes productius i seleccionar materials sostenibles, com el paper o derivats com el cartó.

A la creixent fama d'este tipus de dissenys realitzats en cartó ondulat -sobretot, cal dir-ho, en països del centre europeu «amb major filosofia sostenible», indica José Antonio Giménez-, s'ha sumat la inclusió de diversos dissenys de Sanserif Creatius, entre ells alguns mobles de la gamma Bold (cadira, butaca, tamboret), en la 'Casa Espia' de l'onzena edició del concurs televisiu 'Gran Hermano', que enguany ha apostat pel disseny sostenible en una de les dos residències on viuen els concursants. «A Espanya sí que hi ha hagut una revolució, sobretot pel que fa a energia sostenible. La gent cada vegada demanda un poc més», apunta Giménez.

En Sanserif Creatius porten una dècada intentant promoure una forma de vida diferent, més conseqüent amb els temps que corren, en els que l'ombra del canvi climàtic se potència allargada sobre els ecosistemes. «Una de les carències que hi havia en este camp era que els dissenys eren massa industrials, amb formes molt rígides i sòlides. Nosaltres hem buscat un camí en què l'estètica tinga alguna cosa a dir», assenyala Giménez. I el resultat salta a la vista, mobles d'un disseny destrossador, quasi elements decoratius que, no per això, deixen de ser plenament funcionals.

Contra el que puga paréixer són mobles resistents. Aguanten fins a 100 quilos de pes, tenen una raonable durabilitat (per exemple, un tamboret pot estar en perfectes condicions fins a cinc anys) en comparació amb el seu preu, «la majoria de productes no superen els dos dígits», i inclús poden adquirir-se tamborets per menys de 20 euros, expliquen en la firma. I, entre els grans avantatges, està el seu fàcil transport: «Les mudances poden fer-se en un cotxe», ressalta Giménez. Com? Molt fàcil, el cartó es plega i a penes ocupa espai. Però, per damunt de qualsevol altre factor, és una decisió de compra que aposta per valors mediambientals i socials.

El banc Bold no és l'únic element eixit de l'estudi de Sanserif Creatius, que col·laboren amb el Grup La Plana. Abans van estar l'assentisc Bold de la mateixa família que el banc que han presentat recentment, el separador d'espais Coma o el tamboret Spanish tupé, un seient en forma de 'ñ'. El seient Bold, per exemple, té un preu de 180 euros, un poc més elevat que la majoria dels mobles perquè és una cadira «d'edició limitada i concepció escultural», que a més va acompanyada d'un estrep en forma de 'o'. Parlar de mobiliari ecològic no és només referir-se a mobles de cartó i altres materials reciclables. Comprén molt més, com expliquen en AIDIMA, l'Institut Tecnològic de la Fusta i el Moble. La consciència, en el cas del moble tradicional, en fusta, s'estén durant tot el cicle de vida del producte, des de l'obtenció de les matèries primeres i els seus components fins a la seua eliminació una vegada que és rebutjat.

Cicle de vida

La fusta i el cartó s'extrauen dels arbres, encara que no tota la matèria primera verge procedix de plantacions forestals controlades. Estes són com a horts arboris, es planten, recol·lecten i tornen a plantar de forma sostenible. A Espanya existixen 126.000 hectàrees certificades per FSC (Forest Stewardship Council), un dels organismes internacionals que establix un marc general d'estàndards de gestió forestal mundialment reconeguts i respectats. Una altra d'estes entitats, PEFC (Programme for the Endorsement of Forest Certification), eleva la xifra per damunt del milió d'hectàrees. Els fabricants, en este cas els de cartó ondulat agrupats davall les sigles AFCO, asseguren que el paper que es fabrica a Espanya no és procedent de fustes nobles ni d'espècies exòtiques o de boscos tropicals, sinó que té el seu origen en plantacions forestals d'espècies de creixement ràpid, com a eucaliptus, xop i pi radiata o insigne. Per tant, indiquen, el paper «es planta i es cultiva» i, a més, només un 70% de l'increment anual es tala; el 30% restant es preserva, amb la qual cosa la indústria paperera contribuïx a augmentar la massa forestal.

L'alternativa d'utilitzar fusta certificada només és una pota de la taula de l'ecodiseny, que es definix com una nova visió per al disseny de productes industrials en què el medi ambient és un factor important a l'hora de prendre decisions durant el procés de desenrotllament.

Els fabricants de mobles de fusta, a més de matèria verge, poden optar per aglomerar amb diferent grau de material reciclatge, i taulers d'última generació realitzats amb partícules compactades com els que han desenvolupat els investigadors valencians d'AIDIMA. Estan fabricats amb matèria vegetal cent per cent, amb espècies com la nyàmera (espècie de gira-sol amb arrel de tubèrcul), la colza, o el més conegut cànem. Amb ells ja han fet uns quants mobles tipus. Un, per exemple, fabricat per l'empresa FDM de Xàtiva. Entre els seus avantatges, a més de ser respectuosos amb el medi ambient, que els investigadors -junt amb AIDIMA participen altres 26 entitats- han aconseguit reduir el seu pes un màxim de 250 quilos per metre cúbic.

També l'Institut Tecnològic del Moble ha desenvolupat un banc ecològic per a parcs i jardins que no precisa manteniment. La fusta utilitzada en la seua fabricació s'ha sotmés a un tractament a base de calor. La fusta termotratada adquirix gran resistència enfront dels agents biòtics, sobretot fongs, i abótics (radiació solar i foc). No requerix cap tractament químic, encara que té una particularitat que la identifica. El tractament de calor li conferix un to fosc que fa que siga coneguda com a fusta torrefacta.

El projecte s'ha desenvolupat junt amb les empreses valencianes Vaimwood, Inlemar Construccions Metàl·liques i Germans Arnal.

Però el procés ecològic no es limita només a la matèria primera, sinó també a la forma de processar-la. Per exemple, el cas dels adhesius dels taulers. Els investigadors valencians estan treballant des de fa anys en què estos siguen cada vegada menys contaminants sense perdre la seua potència adhesiva. El mateix succeïx amb les pintures i vernissos que s'imprimixen en les fustes per a donar-se l'acabat final. Ara totes han de ser a l'aigua. En este apartat, AIDIMA ha sigut seleccionada per l'Estat de Califòrnia com a entitat acreditada per a controlar el nivell d'emissió del gas formaldehid dels compostos de fusta. Este gas s'utilitza en els adhesius per a dotar de consistència als taulers, però és també utilitzat en multitud de processos industrials, com l'automoció, i és el causant d'eixa característica olor de nou dels productes en què s'aplica.

Pneumàtic

Però no sols de fusta viuen els mobles. Els vells pneumàtics dels vehicles també poden prolongar la seua vida en forma de cadira. El projecte Eco-Rubber d'AIMPLAS, l'Institut Tecnològic del Plàstic, perseguix obtindre mobiliari urbà d'alta qualitat compost d'un cent per cent de cautxú reciclatge.

Però tenen acceptació estos productes elaborats de forma sostenible? No hi ha molts estudis respecte d'això. Entre els pocs que s'han realitzat destaca un experiment dut a terme en 2002 per professors dels departaments d'Economia i Enginyeria de la Universitat Jaume I. Concloïa que el consumidor mitjà està disposat a pagar entre un 7% i un 14% més per un moble ecològic.

Encara que, segons els experts de Medi Ambient d'AIDIMA, no sempre un producte sostenible comporta un increment del preu final. Hi ha casos en què sí fa falta una inversió en maquinària més avançada tecnològicament que evite o reduïsca certes emissions, per exemple, encara que generalment es tracta de reduir energia o quantitat de producte emprat i açò, de per si, hauria de disminuir els costos de producció.

FONT: LASPROVINCIAS.ES